dijous, 2 de juny de 2011

És Empar

L'Informatiu, 2/06/2011. Article de Diego Gómez   

Fa poc més d’un any que s’acomiadaven de la nostra companya, però aquest dissabte a la ciutat d’Ontinyent de nou el somriure d’Empar Granell hi serà present. Fundadora de l’entitat cívica Escola Valenciana, pedagoga de base, apassionada de la innovació en l’ensenyament en valencià, dedicada durant 40 anys a la docència entusiasta. mestra fins a la medul·la. Empar deia que: "els bons i les bones docents són els qui van amb un somriure a classe, els qui creuen que sempre poden aprendre de l'alumnat i als qui els agrada innovar cada nou curs".

Nascuda, doncs, en plena postguerra, es va perdre en la boira espessa del franquisme. Nascuda a Borriana va aterrar a casa dels padrins de València per a estudiar i es va anar trobant  amb situacions que no comprenia i que anaven omplint-la de satisfaccions. Sempre recordava amb ulls brillant al seu professor d’institut Manuel Sanchis Guarner. Aquell professor de francès li va activar alguna cosa un dia en un examen: "estava bloquejada, ell se'm va acostar, em va parlar en valencià i vaig dir Ai, clar! amb tota la naturalitat. Sempre recordaré el somriure de complicitat en la mirada d'aquell home perquè els dos ens expressàrem en una llengua compartida, però en un context on estava prohibit". Empar ho va contar a casa i la família es va posar les mans al cap: "no digues mai que don Manuel t'ha parlat en valencià", podia ser un problema greu per a qui va ser un dels creadors de les Normes de Castelló.

Encara no existien les Coordinadores comarcals que conformen el moviment cívic Escola Valenciana. Carme Miquel, mestra, pedagoga rellevant i també fundadora de l'entitat, treballava a la Conselleria d'Educació: “va organitzar unes jornades de llengua per al professorat i allí ens coneixerem l'escamot de mestres que després vam fundar Escola Valenciana". Més tard es van organitzar unes jornades de sociolingüística a Alcoi per a donar resposta als pares i mares que volien un ensenyament en valencià i públic per als seus fills: "és allà on naixen les primeres Coordinadores i comencem a relacionar-nos i a compartir experiències d'entrega absoluta a la causa. Elaboràvem materials, volíem que l'alumnat aprenguera aportant, volíem respectar l'evolució individual de cada alumne, el tempo d'aprenentatge personal. Les xiquetes i els xiquets m'han ensenyat més a mi que no jo a ells".

Des de fa uns anys, l'entitat ha obert el ventall d'actuació a la resta d'àmbits d'ús de la llengua per a promoure la música, el cinema, els drets lingüístics, la sostenibilitat

Empar Granell era de les que pensava que l'escola actual és poc revolucionària: "els mestres joves de hui en dia són brillants en l'àmbit acadèmic, però després saben estar a l'escola? Per què els xiquets han de tindre el nom pegat a una taula? Per què no poden seure on vulguen? Per què és més fàcil? Per què l'horari és més curt? Per què tenim més vacances? La formació individual dels mestres és cabdal per a evolucionar. Els mestres que pensen que ja ho saben tot estan molt equivocats i equivocades".

Pel que fa a Escola Valenciana, Empar ha estat implicada en aquest projecte cívic de ple. És una entitat que promou la nostra llengua en l'àmbit educatiu, de fet el buc insígnia són les Trobades d'Escoles en Valencià que reuneixen cada any més de 200.000 persones per demostrar l'estima al valencià, el nostre català, en actes festius i reivindicatius comarcals. Però des de fa uns anys, l'entitat ha obert el ventall d'actuació a la resta d'àmbits d'ús de la llengua per a promoure la música, el cinema, els drets lingüístics, la sostenibilitat, etc: "Escola Valenciana és una manera de fer País i formar part del moviment és al·lucinant per la satisfacció de comprovar que tota pedra fa paret, que les accions de les persones fan efecte. Una a una"

Empar era així, és així i de segur que en aquest moment estarà tirant malediccions al Conseller Font de Mora, però es troba insultant d’alegria i felicitat pels moviments ciutadans d’indignats i indignades que omplin les places del nostre País, i s’esbrina en la seua cara un tic de complicitat pels recents resultats electorals d’Ontinyent, la capital de la seua estimada Vall d’Albaida, la Vall Blanca, la Vall del somriure d’Empar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada