divendres, 23 de juliol de 2010

Escola competent i multilingüe


22/07/ 2010. Al Pica'm. De Manuel Pérez Saldanya


La Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià estableix que «qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d´estar capacitats per a utilitzar el valencià en igualtat amb el castellà». Es tracta d´un principi igualitari i d´una mesura enriquidora per als nostres escolars: tots han de dominar les dues llengües oficials en acabar el cicle educatiu.

És també una mesura de cohesió social: que tots els valencians coneguen les llengües oficials implica que poden usar-les a tot arreu i que ningú no pot quedar exclòs ni marginat. Amb un avantatge final importantíssim en el món actual: sols un bilingüisme ferm és un pas segur cap al multilingüisme que exi geixen les societats més preparades. L´any 1997 el govern valencià del Partit Popular va aprovar els decrets que estructuren el sistema educatiu valencià en programes plurilingües: dos programes en valencià (el d´Ensenyament en Valencià i el d´Immersió Lingüística) i un tercer en castellà, on s´imparteix en valencià l´assignatura de valencià i, a partir de tercer de Primària, el Coneixement del Medi i, optativament, altres matèries (Incorporació Progressiva).

El model plurilingüe ha aconseguit un alt grau d´acceptació com el mateix conseller d´Educació, Alejandro Font de Mora, reconeixia fa uns dies, i com mostra, l´augment, any rere any, de les xifres de matrícula en programes en valencià. Si algun problema ha generat és precisament que no s´han atés moltíssimes sol·licituds de programes en valencià ni s´ha assegurat que l´assignatura de Coneixement del Medi s´impartisca realment en valencià en tots els centres privats i concertats.

Però, contràriament a la dimensió preocupant d´aquests problemes, la proposta que sembla haver plantejat conselleria va just en sentit contrari.

No s´encamina a reforçar la presència àmpliament sol·licitada de més valencià sinó a eliminar la possibilitat d´incorporació progressiva limitant-la a un «màxim» d´una assignatura, a més de la de valencià. ¿Com es pot aconseguir així l´objectiu de domini lingüístic paritari que estableix la Llei d´Ús? El fet que hi haja hagut algun problema puntual de famílies que han volgut escolaritzar els fills únicament en castellà no pot ser una raó per a qüestionar un model que ha assolit un alt grau de consens i acceptació. Els problemes que hi haja, i ja n´hem apuntat uns quants, s´han de resoldre des del mateix consens i responsabilitat. Cal que la conselleria, abans d´impulsar cap canvi sobre el model educatiu, l´avalue amb serenitat, amb estudis rigorosos i amb el consens de tots els implicats.

Cal que explique a la societat els avantatges d´una aplicació correcta del model actual i el fet que tots els estudis realitzats al llarg de dècades conclouen invariablement que els alumnes escolaritzats en programes d´ensenyament en valencià tenen una competència en castellà igual o superior a la dels alumnes que s´han escolaritzat en castellà i són els únics que aconsegueixen dominar de manera equilibrada les dues llengües.

En un món plurilingüe, en què se´ns demana el domini de diverses llengües i habilitats cognitives complexes, la solució és incentivar la competència lingüística, començant per la llengua pròpia, i fomentar l´acord entorn d´una societat segura en la seua identitat i en el respecte a totes les opcions.

Les aparents reivindicacions de l´anglès i el plurilingüisme es converteixen en fum de botja o en simple propaganda si no hi ha primer un bilingüisme real en les llengües que són pròpies dels nostres estudiants.

L´unilingüisme cap a on podrien derivar algunes propostes no sols implica un tancament mental sinó també un atac contra la formació competent dels nostres escolars i contra una societat més valenciana i oberta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada