dijous, 22 de juliol de 2010

Francesc Ferrer Pastor. In memoriam.


Pàgina 26, 19/07/2010. Article de Josep Daniel Climent

L’11 de juliol de 2000 ens deixava, a l'edat de 82 anys, Francesc Ferrer Pastor, pocs mesos després d’haver rebut un merescut homenatge, la medalla d’or de la Universitat de València, que li fou atorgada el 4 de febrer d’aquell any. Han estat diversos els estudiosos de la seua obra que reconeixen que ha sigut el valencià que ha fet més per recollir i sistematitzar el lèxic valencià. Fins i tot Antoni Ferrando el considera com «el lexicògraf valencià del segle XX», i «el personatge que més ha treballat en la replega i difusió dels mots valencians», i Emili Casanova afirma que «ha estat l’home dels diccionaris, qui ha ordenat lèxicogràficament el cabal lèxic valencià i l’ha posat al servici dels valencians i de tota la comunitat lingüística».

I tot això des de la seua formació autodidacta. De fet, Ferrer Pastor començà a treballar el 1941 com a maquinista dels diaris «Jornada» i «Levante», fins que el gener de 1942 va sofrir un accident laboral en el qual va perdre la mà esquerra. A partir d’aquell moment, va haver de dedicar-se a les tasques de corrector, per la qual cosa va mantenir un constant contacte amb la lletra escrita, amb les paraules. Posteriorment, va realitzar el mateix treball a la impremta de Federico Doménech i al diari Las Provincias.

Assistí el 1949 al primer curs de llengua de Lo Rat Penat, impulsat per Carles Salvador i impartit per Enric Valor. Acabat el curs, Ferrer Pastor va obtenir el títol de professor de valencià i va integrar-se en la plantilla de professors d’aquests cursos, la qual cosa li permeté establir unes bones relacions amb Carles Salvador, Enric Valor i Josep Giner. A partir d’aquells moments, Ferrer Pastor s’involucrà profundament en el treball i l’estudi sobre el valencià, primerament com a professor dels cursos de Lo Rat Penat i, poc després, com a estudiós de la llengua, se centrà en el camp de la lexicografia i, posteriorment, com a editor de llibres i materials per a l’estudi de la llengua.

La seua ha estat una impagable tasca de replega del lèxic valencià que s’ha traduït en una voluminosa i popular obra lexicogràfica, la primera duta a terme al País Valencià amb uns nivells de qualitat i de criteris científics i la que ha estat més útil per a la protecció i promoció del valencià entre milers de valencians fins l’actualitat. Fruit del seu treball són el «Diccionari de la rima» de 1956, el «Vocabulari valencià-castellà» (1960) i el «Vocabulari castellà-valencià» (1966), l’obra lexicogràfica més popular del segle XX, el «Diccionari General» (1985), les «Lliçons d’ortografia» (1973), el «Diccionari valencià escolar» (1987), el «Diccionari escolar valencià-castellà i castellà-valencià» (1994) i la «Gramàtica Valenciana» (1994).

En definitiva, Ferrer Pastor va viure una vida dedicada a l’estudi i a la confecció de moltíssims materials realment útils per a l’alfabetització dels valencians en una època ben difícil, en la qual ensenyar-se a llegir i escriure en la pròpia llengua era perseguit i mirat amb desconfiança. Per tots aquests motius, la seua figura i el que ell representa ha estat objecte de repetits homenatges per part de diverses institucions com de la Societat Coral El Micalet (1993), la revista Saó» (1998) o el CEIC Alfons el Vell de Gandia (1995). El 1988 va rebre el premi Sanchis Guarner de la Diputació de València a la globalitat de la seua obra, el 1994 se li va atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes, el 2000 la Universitat de València li va concedir la medalla de la institució i el 2001 la Mancomunitat de Municipis de la Safor ha establert el Guardó Ferrer Pastor de la Mancomunitat de Municipis de la Safor. Recordar ara la seua obra i la seua tenacitat en l’estudi de la llengua ens ha d’esperonar els valencians actuals a reivindicar un major ús social del valencià, element imprescindible de la nostra personalitat.

Josep Daniel Climent és autor de «L'interés per la llengua dels valencians (segles XV-XIX)», «L'obra lingüística de Lluís Fullana i Mira» i «Les Normes de Castelló, l'interés per la llengua dels valencians al segle XX».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada