Escola Valenciana va presentar dissabte un document on palesa la seua aposta per una educació plurilingüe de qualitat per a tot l’alumnat valencià, sense distincions. Els programes considerats òptims són els Programes Plurilingües d’Ensenyament en Valencià (PPEV) i els Programes Plurilingües d’Immersió Lingúística (PPIL). No obstant això, en aquells centres en que l’aplicació d’aquests programes no fóra possible s’aplicaria el Programa Plurilingüe d’Incorporació Progressiva (PPIP). En aquest cas l’ús vehicular de valencià en aquests mai podria ser inferior al 50%.
Pel que fa a la incorporació eficient de l’anglés, l’entitat cívica proposa dues vies. En el cas ideal, el dels programes plurilingües d’ensenyament en valencià, s’aposta per consolidar les llengües valencià i anglés des d’infantil i primer cicle de primària introduint la llengua amb major presència social (castellà) a partir dels 7 anys. En aquest cas l’anglés comptaria amb un 25% d’ús vehicular des dels tres anys. Si s’opta per no ajornar la llengua dominant s’hauria d’incorporar l’anglés de forma més incident en el 1r. cicle de primària. La Unitat per l’Educació Mutilingue, organització a qui s’ha encarregat l’estudi, recorda que l’objectiu és “proporcionar als alumnes una igual competència en valencià i castellà i el domini funcional de dues llengües estrangeres”.
Jaume Fullana, d’Escola Valenciana, ha convidat l’administració educativa a acurtar “la distància entre els objectius que formula en matèria d’educació plurilingüe - i que EV comparteix-i les seues actuacions que no encaixen en una política educativa plurilingüe coherent”.
Escola Valenciana presentà dissabte el document “Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià” a una Aula Magna de la Universitat de València plena de gom a gom. Un document que ha estat encarregat a la Unitat per l’Educació Multilingüe, organisme format per la Universitat d’Alacant, l’Institut Interunivesitari de Filologia Valenciana i la pròpia entitat cívica. En la redacció del document hi han participat, a més, assessors independents experts en educació. En la taula de ponents ha estat formada per Jaume Fullana, portaveu de la comissió d’educació d’Escola Valenciana; Vicent Pasqual, especialista d’educació plurilingüe, i Vicent Brotons, portaveu de la Unitat per l’Educació Multilingüe.
Jaume Fullana, portaveu d’educació d’Escola Valenciana, ha destacat l’aposta per una “visió inclusiva de l’escola, de centrar-se en l’objectiu de garantir que tots els alumnes tinguen al finalitzar els seus estudis obligatori una competència equilibrada de les llengües oficials i ser capaços d’interactuar bàsicament amb una o dues llengües estrangeres.”
Des d’Escola Valenciana i la UEM s’ha insistit en què aquest document persegueix acabar amb una visió segregadora dels programes d’ensenyament, per això incideix també en la introducció de mesures correctores en els Programes d’Incorporació Progressiva (PIP) actuals per garantir competències plurilingües satisfactòries. Tot i això han deixat clar que des de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià els programes d’ensenyament en valencià han sigut l’única opció eficaç per impartir el model d’enriquiment d’educació bilingüe.
Un PIP amb el 50% de valencià
Una de les principals novetats conceptuals de l’informe resideix en la voluntat d’apostar per una visió inclusiva dels programes d’ensenyament, trencar el marge de diferència en competència bilingüe entre els alumnes matriculats en ensenyament en valencià (Programa d’Ensenyament en Valencià i Programa d’Immersió lingüística, PEV i PIL) i els matriculats en els PIP (popularment conegut com línies en castellà). El document proposa en aquests programes (PIP) que l’ús vehicular del valencià no vaja mai per baix del 50% de les àrees no lingüístiques. “Per baix del 50% no s’aconsegueixen alumnes bilingües en valencià i castellà, objectiu present a la LOE i la LUEV”, han afirmat en la presentació. Això implicaria, en la pràctica, que caldria vehicular un mínim de tres àrees en valencià.
En aquest sentit, des d’Escola valenciana s’ha recordat que el propòsit d’aquest programa és anar incorporant progressivament el valencià a partir de la llengua vehicular en castellà, per finalitzar el segon cicle de primària estar en igualtat de condicions respecte al domini bilingüe dels alumnes d’ensenyament en valencià. Actualment, les aplicacions dels PIP no estan aconseguint els seus objectius i situen l’alumnat en desavantatge competencial respecte als que han cursat els PIL i els PEV. A aquest fet - han recordat - cal sumar la proposta d’orde del darrer dilluns proposada per la conselleria d’Educació, segons la qual és limitaria l’ús de valencià a només una assignatura de l’àrea no lingüística.
Una mesura que es fa- segons l’entitat- per contentar políticament un sector minoritari de pares però que afectarà les oportunitats dels alumnes que trien aquest programa, que representen un 65% de l’alumnat d’infantil i primària i un 80% de secundària. “Si l’ordre s’aprova es comdemnarà al monolingüisme a milers d’alumnes valencians”. En la presentació s’ha recordat que “els diferents estudis indiquen que els alumnes d’ensenyament en valencià no només demostren més capacitació en valencià sinó també en castellà”.
La introducció de dues llengües estrangeres
Es proposa un marc de màxima eficiència: partir dels programes plurilingües d’ensenyament en valencià i introduir l’anglés a partir de l’educació infantil. Cal partir de les experiències d’ensenyament de llengües en contacte, en la línia marcada per Cummings al Canadà com a referent teòric. En aquest sentit, la UEM recomana ajornar la introducció de la llengua dominant- el castellà- a l’acabament del primer cicle de primària o inici del segon, als 7 o 8 anys. En aquest marc, l’anglés seria introduït com a llengua d’instrucció des dels tres o quatre anys i disposaria del 25% del temps vehicular. Segons s’ha remarcat “la generalització d’aquest model portaria com a conseqüència una millora en la competència lingüistica en anglés important, sense afectar al domini del castellà i del valencià”.
En el segon dels casos es parteix de la base que es decidira en els PIP no ajornar l’ensenyament del castellà. En aquest cas, el castellà seria la llengua inicial d’aprenentatge de la lectoescritura, amb una presència d’ús vehicular del valencià mínima del 50% i atorgant a l’anglés un 33% del temps vehicular a partir del primer cicle de primària.
La segona llengua estrangera, si no es donen circumstàncies molt especials que aconsellen la seua incorporació al tercer cicle de primària, seria introduïda a l’educació secundària obligatòria.
Pel que fa a la incorporació eficient de l’anglés, l’entitat cívica proposa dues vies. En el cas ideal, el dels programes plurilingües d’ensenyament en valencià, s’aposta per consolidar les llengües valencià i anglés des d’infantil i primer cicle de primària introduint la llengua amb major presència social (castellà) a partir dels 7 anys. En aquest cas l’anglés comptaria amb un 25% d’ús vehicular des dels tres anys. Si s’opta per no ajornar la llengua dominant s’hauria d’incorporar l’anglés de forma més incident en el 1r. cicle de primària. La Unitat per l’Educació Mutilingue, organització a qui s’ha encarregat l’estudi, recorda que l’objectiu és “proporcionar als alumnes una igual competència en valencià i castellà i el domini funcional de dues llengües estrangeres”.
Jaume Fullana, d’Escola Valenciana, ha convidat l’administració educativa a acurtar “la distància entre els objectius que formula en matèria d’educació plurilingüe - i que EV comparteix-i les seues actuacions que no encaixen en una política educativa plurilingüe coherent”.
Escola Valenciana presentà dissabte el document “Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià” a una Aula Magna de la Universitat de València plena de gom a gom. Un document que ha estat encarregat a la Unitat per l’Educació Multilingüe, organisme format per la Universitat d’Alacant, l’Institut Interunivesitari de Filologia Valenciana i la pròpia entitat cívica. En la redacció del document hi han participat, a més, assessors independents experts en educació. En la taula de ponents ha estat formada per Jaume Fullana, portaveu de la comissió d’educació d’Escola Valenciana; Vicent Pasqual, especialista d’educació plurilingüe, i Vicent Brotons, portaveu de la Unitat per l’Educació Multilingüe.
Jaume Fullana, portaveu d’educació d’Escola Valenciana, ha destacat l’aposta per una “visió inclusiva de l’escola, de centrar-se en l’objectiu de garantir que tots els alumnes tinguen al finalitzar els seus estudis obligatori una competència equilibrada de les llengües oficials i ser capaços d’interactuar bàsicament amb una o dues llengües estrangeres.”
Des d’Escola Valenciana i la UEM s’ha insistit en què aquest document persegueix acabar amb una visió segregadora dels programes d’ensenyament, per això incideix també en la introducció de mesures correctores en els Programes d’Incorporació Progressiva (PIP) actuals per garantir competències plurilingües satisfactòries. Tot i això han deixat clar que des de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià els programes d’ensenyament en valencià han sigut l’única opció eficaç per impartir el model d’enriquiment d’educació bilingüe.
Un PIP amb el 50% de valencià
Una de les principals novetats conceptuals de l’informe resideix en la voluntat d’apostar per una visió inclusiva dels programes d’ensenyament, trencar el marge de diferència en competència bilingüe entre els alumnes matriculats en ensenyament en valencià (Programa d’Ensenyament en Valencià i Programa d’Immersió lingüística, PEV i PIL) i els matriculats en els PIP (popularment conegut com línies en castellà). El document proposa en aquests programes (PIP) que l’ús vehicular del valencià no vaja mai per baix del 50% de les àrees no lingüístiques. “Per baix del 50% no s’aconsegueixen alumnes bilingües en valencià i castellà, objectiu present a la LOE i la LUEV”, han afirmat en la presentació. Això implicaria, en la pràctica, que caldria vehicular un mínim de tres àrees en valencià.
En aquest sentit, des d’Escola valenciana s’ha recordat que el propòsit d’aquest programa és anar incorporant progressivament el valencià a partir de la llengua vehicular en castellà, per finalitzar el segon cicle de primària estar en igualtat de condicions respecte al domini bilingüe dels alumnes d’ensenyament en valencià. Actualment, les aplicacions dels PIP no estan aconseguint els seus objectius i situen l’alumnat en desavantatge competencial respecte als que han cursat els PIL i els PEV. A aquest fet - han recordat - cal sumar la proposta d’orde del darrer dilluns proposada per la conselleria d’Educació, segons la qual és limitaria l’ús de valencià a només una assignatura de l’àrea no lingüística.
Una mesura que es fa- segons l’entitat- per contentar políticament un sector minoritari de pares però que afectarà les oportunitats dels alumnes que trien aquest programa, que representen un 65% de l’alumnat d’infantil i primària i un 80% de secundària. “Si l’ordre s’aprova es comdemnarà al monolingüisme a milers d’alumnes valencians”. En la presentació s’ha recordat que “els diferents estudis indiquen que els alumnes d’ensenyament en valencià no només demostren més capacitació en valencià sinó també en castellà”.
La introducció de dues llengües estrangeres
Es proposa un marc de màxima eficiència: partir dels programes plurilingües d’ensenyament en valencià i introduir l’anglés a partir de l’educació infantil. Cal partir de les experiències d’ensenyament de llengües en contacte, en la línia marcada per Cummings al Canadà com a referent teòric. En aquest sentit, la UEM recomana ajornar la introducció de la llengua dominant- el castellà- a l’acabament del primer cicle de primària o inici del segon, als 7 o 8 anys. En aquest marc, l’anglés seria introduït com a llengua d’instrucció des dels tres o quatre anys i disposaria del 25% del temps vehicular. Segons s’ha remarcat “la generalització d’aquest model portaria com a conseqüència una millora en la competència lingüistica en anglés important, sense afectar al domini del castellà i del valencià”.
En el segon dels casos es parteix de la base que es decidira en els PIP no ajornar l’ensenyament del castellà. En aquest cas, el castellà seria la llengua inicial d’aprenentatge de la lectoescritura, amb una presència d’ús vehicular del valencià mínima del 50% i atorgant a l’anglés un 33% del temps vehicular a partir del primer cicle de primària.
La segona llengua estrangera, si no es donen circumstàncies molt especials que aconsellen la seua incorporació al tercer cicle de primària, seria introduïda a l’educació secundària obligatòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada